El 27 de març a l’Ateneu de Cultura Popular de Viladecans (Can Batllori), acte de presentació de la candidatura de Convergència i Unió encapçalada per Carles Lozano, candidat a l’alcaldia. Amb la presencia de Oriol Pujol, Secretari General Adjunt de CDC i Diputat al Parlament de Catalunya.
dissabte 19 de març de 2011
dijous 10 de març de 2011
Gavà, temps de canvi
El 14 de març a la sala d’actes del Museu de Gavà (Torre Lluc), proclamació de l’alcaldable de CiU a Gavà Ramon Castellano, a càrrec de J.A. Duran i Lleida (Secretari General de Convergència i Unió).
divendres 29 de gener de 2010
Tu no canviïs
Fa algun temps, vaig llegir un llibre molt interessant en el que un veterà polític català, basant-se en la seva extensa experiència feia una sèrie de reflexions sobre el mon de la política que li havia tocat viure.
Aquest llibre consta de dotze cartes que dirigeix al fill d’un amic seu, que casualment vol dedicar-se a la política.
Un dels apartats que més m’ha impactat per la seva sinceritat i claretat es el següent:
“Si en el futur –li deia- ets anomenat per a un càrrec ja fos electe o de confiança, la teva vida possiblement canviarà com una mitja. Potser tindràs més ingressos, potser ocuparàs un lloc d’honor en actes oficials, potser et tocarà administrar un pressupost important, etc... Si fos així, el més important de tot es que tu no canviïs, que no et tornis un estúpid, pagat de si mateix.”
“És més difícil del que sembla, i segons la meva experiència, canvia gairebé tothom. Costa molt de ser insensible als afalacs i a les prebendes, costa molt mantenir el cap fred i no deixar-se arrossegar por un cert grau de vanitat o una certa cobdícia. Vés amb compte amic meu.”
“De bon començament, tot és nou i inconegut, tot tendeix a accentuar un cert sentit de responsabilitat. Amb el pas del temps, quan es va guanyant seguretat, tot ja sembla natural fins i tot molt més fàcil. T’adaptes, la perspectiva canvia. Comences a pensar, d’una manera més o menys inconscient, que el càrrec et ve completament a la mida, que és lògic que la gent et tracti amb deferència, que qualsevol cosa que et donin te la tens ben guanyada. Viatges, restaurants, targetes de crèdit, entrades per espectacles, telèfon mòbil, portàtil... són mínimes compensacions davant la importància de la responsabilitat que tens assumida i l’esforç personal que hi dediques.”
“Poc a poc, en una mutació gairebé imperceptible, vida pública i vida privada tendeixen a confondre’s. Empesos per aquest pendent no és estrany trobar politics que demostrin tenir molt poca corda davant la més petita contrarietat i caiguin en la temptació del famós “no sabe usted con quién está hablando”.
“I es que hi ha molts politics i càrrecs de confiança que, per pocs galons que portin i oblidant que administren diner públic, tiren de veta sense cap mena de mania i mostren davant els ciutadans uns nivells d’ostentació censurables.” ...
Totalment actual i perfectament aplicable avui dia, aquest llibre hauria de formar part dels principals manuals de conducta tant per actuals com per futurs governants.
Text extret del llibre “Cartes a un jove polític”, Editorial Columna, autor Antoni Dalmau.
dilluns 30 de novembre de 2009
Potser és legal, però és ètic i just?
Una mostra més de que la legalitat i la justícia, la moralitat o la ètica (tant se val) sovint no coincideixen.
En aquests temps de crisi generalitzada en que moltes famílies, empreses i comerços de Viladecans (i de tot el país), ho estan passant tant malament, és quan les injustícies legals es deixen veure amb mes claredat.
Amb Càritas totalment desbordada per demandes d’ajuda de persones i famílies necessitades que diàriament acudeixen buscant ajuda, menjar o roba.
Persones que mai s’haurien imaginat estar vivint una crítica situació com aquesta. Famílies normals, com la resta de nosaltres, a les que la mala sort ha incidit especialment. Famílies que no poden pagar la seva hipoteca, que no poden pagar el menjador del col·legi dels seus fills, etc,.
Mentrestant, d’altres viuen ignorant aquesta realitat, com si no fos amb ells, i amb una absoluta insensibilitat envers els més desfavorits digna d’estudi (“ande yo caliente y ríase la gente” com deia en Luis de Góngora").
Setze persones privilegiades van ser escollides per l’alcalde d’acord amb el que la llei permet, per ser contractades per l’Ajuntament de Viladecans en qualitat de personal de confiança, com assessors especials i com directors de serveis amb uns sous d’escàndol que ascendeixen a 1.042.054€ (UN MILIÓ QUARANTA-DOS MIL... euros a l’any). Repartits de la següent manera: 3 de 46.815€, 1 de 49.396€, 1 de 53.104€, 10 de 72.592€ i 1 de 73.189€ https://bop.diba.cat/temp/08-071909999.pdf#page=80 (pàgina 80)
Afegir, que en diversos casos, aquestes tasques que puguin desenvolupar a Viladecans són compaginats amb altres activitats com assessors o regidors d’altres Ajuntaments, etc...
No, no s’ha encallat el teclat, es que he considerat convenient fet una pausa per la reflexió...! (per expressar-ho d’una forma suau)
Ens resta el consol de que en aquests i aquestes soferts “mileuristes” es veuen realitzades les promeses electorals de millora de qualitat de vida i de progrés que ens van fer el 2007 (i també el 2003, i el 1999...)
Veritablement hi han persones a les que se’ls hauria de caure la cara de vergonya pel que està succeint. Uns per fomentar i impulsar aquestes pràctiques i d’altres per permetre i consentir-les. Sense oblidar els que presumeixen de solidaris i a la vegada guarden un sospitós silenci.
En aquests temps de crisi generalitzada en que moltes famílies, empreses i comerços de Viladecans (i de tot el país), ho estan passant tant malament, és quan les injustícies legals es deixen veure amb mes claredat.
Amb Càritas totalment desbordada per demandes d’ajuda de persones i famílies necessitades que diàriament acudeixen buscant ajuda, menjar o roba.
Persones que mai s’haurien imaginat estar vivint una crítica situació com aquesta. Famílies normals, com la resta de nosaltres, a les que la mala sort ha incidit especialment. Famílies que no poden pagar la seva hipoteca, que no poden pagar el menjador del col·legi dels seus fills, etc,.
Mentrestant, d’altres viuen ignorant aquesta realitat, com si no fos amb ells, i amb una absoluta insensibilitat envers els més desfavorits digna d’estudi (“ande yo caliente y ríase la gente” com deia en Luis de Góngora").
Setze persones privilegiades van ser escollides per l’alcalde d’acord amb el que la llei permet, per ser contractades per l’Ajuntament de Viladecans en qualitat de personal de confiança, com assessors especials i com directors de serveis amb uns sous d’escàndol que ascendeixen a 1.042.054€ (UN MILIÓ QUARANTA-DOS MIL... euros a l’any). Repartits de la següent manera: 3 de 46.815€, 1 de 49.396€, 1 de 53.104€, 10 de 72.592€ i 1 de 73.189€ https://bop.diba.cat/temp/08-071909999.pdf#page=80 (pàgina 80)
Afegir, que en diversos casos, aquestes tasques que puguin desenvolupar a Viladecans són compaginats amb altres activitats com assessors o regidors d’altres Ajuntaments, etc...
No, no s’ha encallat el teclat, es que he considerat convenient fet una pausa per la reflexió...! (per expressar-ho d’una forma suau)
Ens resta el consol de que en aquests i aquestes soferts “mileuristes” es veuen realitzades les promeses electorals de millora de qualitat de vida i de progrés que ens van fer el 2007 (i també el 2003, i el 1999...)
Veritablement hi han persones a les que se’ls hauria de caure la cara de vergonya pel que està succeint. Uns per fomentar i impulsar aquestes pràctiques i d’altres per permetre i consentir-les. Sense oblidar els que presumeixen de solidaris i a la vegada guarden un sospitós silenci.
dijous 26 de març de 2009
Benvingut Mister Marshall
Donat que la major part dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local (10,9 milions) que li corresponen a Viladecans es destinaran a 29 projectes de diverses adequacions, reformes, reparacions i manteniments, possiblement haurem de reconèixer que el nostre Alcalde té raó quan parla i escriu sobre les meravelles del anomenat Pla Zapatero.
Així doncs, Senyor Zapatero: Moltes gracies.
Moltes gracies perquè al marge de considerar si el Pla es encertat o no, a nosaltres, a Viladecans, ens arregla part del problema crònic de la manca de manteniment de la ciutat.
Es dona una situació molt semblant a que reflectia l’obra de Berlanga, “Bienvenido, Mister Marshall”. Que situava la acció en el petit poble de Villar del Rio durant els anys 50, quan es prepara per a rebre la presumpta visita dels americans en ple pla d’ajuda al desenvolupament per la reconstrucció de l’Europa occidental de postguerra.
Dit això, i desprès d’aquesta referència cinematogràfica. L’altre part de la reflexió es la següent:
Si gracies a les inversions del govern espanyol encapçalat pel Sr. Zapatero es podran arreglar cruïlles, voreres, senyals de transit, equipaments d’escoles, paviments, clavegueres, etc, etc (fins a 29 projectes diferents).
A què caray s’ha dedicat aquest Ajuntament els darrers anys?
A Viladecans 29 projectes. L’Ajuntament de Gavà invertirà la part que li correspon del Fons Estatal en 3 projectes. Aquest “petit” detall potser ens mostra una altra manera d’entendre i gestionar una ciutat.
Destinar una important aportació econòmica inesperada i absolutament extraordinària a fer el manteniment de la ciutat es podria considerar com uns suspens en gestió (i en sentit comú), i possiblement; desídia.
Així doncs, Senyor Zapatero: Moltes gracies.
Moltes gracies perquè al marge de considerar si el Pla es encertat o no, a nosaltres, a Viladecans, ens arregla part del problema crònic de la manca de manteniment de la ciutat.
Es dona una situació molt semblant a que reflectia l’obra de Berlanga, “Bienvenido, Mister Marshall”. Que situava la acció en el petit poble de Villar del Rio durant els anys 50, quan es prepara per a rebre la presumpta visita dels americans en ple pla d’ajuda al desenvolupament per la reconstrucció de l’Europa occidental de postguerra.
Dit això, i desprès d’aquesta referència cinematogràfica. L’altre part de la reflexió es la següent:
Si gracies a les inversions del govern espanyol encapçalat pel Sr. Zapatero es podran arreglar cruïlles, voreres, senyals de transit, equipaments d’escoles, paviments, clavegueres, etc, etc (fins a 29 projectes diferents).
A què caray s’ha dedicat aquest Ajuntament els darrers anys?
A Viladecans 29 projectes. L’Ajuntament de Gavà invertirà la part que li correspon del Fons Estatal en 3 projectes. Aquest “petit” detall potser ens mostra una altra manera d’entendre i gestionar una ciutat.
Destinar una important aportació econòmica inesperada i absolutament extraordinària a fer el manteniment de la ciutat es podria considerar com uns suspens en gestió (i en sentit comú), i possiblement; desídia.
dijous 27 de novembre de 2008
Nou conveni de col•laboració, ara el Àrea Bicing.
Malgrat que encara no s’ha suprimit el impracticable carril bici del Carrer Àngel Aranyó (autèntic homenatge a la inutilitat), el nostre Ajuntament ens sorprèn , encara que poques coses ens poden sorprendre ja, amb el nou conveni de col·laboració amb l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) per la implantació del servei públic de bicicletes Area Bicing en Viladecans.
Els ciutadans –ens diuen- disposarà de 200 bicicletes repartides en 25 estacions que connectaran la ciutat, inclosa l’estació de RENFE.
Diu el Sr. Alcalde que aquest servei facilitarà la mobilitat sostenible en la ciutat. Encara mes, el president de EMT (gran coneixedor de la ciutat, especialment de les zones de Roureda, Montserratina, etc.) diu que Viladecans té una orografia adient per aquest mitja de transport.
Viladecans no es Barcelona (61.718 habitants enfront 1.595.110 habitants segons la Diputació el 01.01.2007).
En Barcelona, la idea del servei de Bicing ha estat tot un encert, però a la vegada està donant molts problemes. Problemes que Barcelona pel fet de ser la ciutat que és, està solucionant poc a poc.
Viladecans (o Sant Boi, o Gavà, etc.), no es Barcelona.
No hauríem d’intentar imitar a les grans ciutats.
Hem de millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, i per fer-ho haurem de fixar-nos en iniciatives d’èxit en altres municipis, però en municipis amb característiques similars al nostre.
Viladecans necessita millorar la circulació, el trànsit pels carrers de la ciutat, els embussos constants.
Necessita augmentar la freqüència de pas dels autobusos interiors (VB), Necessita reactivar la línea 83.
Necessita solucionar de forma definitiva el paviment de la Rambla Modolell.
Necessita millorar substancialment la neteja i il·luminació dels seus carrers, places, parcs, jardins.
Necessita més seguretat, més presencia de la policia Municipal als barris.
Necessita de manera urgent ampliar les zones d’aparcament.
Necessita l’estació de RENFE que es mereixen els seus ciutadans (senzilla, sense luxes, però sense passar fred ni mullar-se).
Necessita asfaltar multitud de carrers, especialment l’Avinguda Generalitat (l’arteria principal), així com les voreres i els passos de vianants.
Necessita el tercer CAP.
Necessita, etc, etc.
Precisem prioritzar les nostres necessitats, els assumptes i problemes pendents de resoldre, els d’ahir i els d’avui.
I desprès, quan ja s’hagin resolt els temes pendents, quan ens haguem posat al dia, podrem deixar volar la imaginació i plantejar nous reptes, nous objectius pel futur.
Els ciutadans –ens diuen- disposarà de 200 bicicletes repartides en 25 estacions que connectaran la ciutat, inclosa l’estació de RENFE.
Diu el Sr. Alcalde que aquest servei facilitarà la mobilitat sostenible en la ciutat. Encara mes, el president de EMT (gran coneixedor de la ciutat, especialment de les zones de Roureda, Montserratina, etc.) diu que Viladecans té una orografia adient per aquest mitja de transport.
Viladecans no es Barcelona (61.718 habitants enfront 1.595.110 habitants segons la Diputació el 01.01.2007).
En Barcelona, la idea del servei de Bicing ha estat tot un encert, però a la vegada està donant molts problemes. Problemes que Barcelona pel fet de ser la ciutat que és, està solucionant poc a poc.
Viladecans (o Sant Boi, o Gavà, etc.), no es Barcelona.
No hauríem d’intentar imitar a les grans ciutats.
Hem de millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, i per fer-ho haurem de fixar-nos en iniciatives d’èxit en altres municipis, però en municipis amb característiques similars al nostre.
Viladecans necessita millorar la circulació, el trànsit pels carrers de la ciutat, els embussos constants.
Necessita augmentar la freqüència de pas dels autobusos interiors (VB), Necessita reactivar la línea 83.
Necessita solucionar de forma definitiva el paviment de la Rambla Modolell.
Necessita millorar substancialment la neteja i il·luminació dels seus carrers, places, parcs, jardins.
Necessita més seguretat, més presencia de la policia Municipal als barris.
Necessita de manera urgent ampliar les zones d’aparcament.
Necessita l’estació de RENFE que es mereixen els seus ciutadans (senzilla, sense luxes, però sense passar fred ni mullar-se).
Necessita asfaltar multitud de carrers, especialment l’Avinguda Generalitat (l’arteria principal), així com les voreres i els passos de vianants.
Necessita el tercer CAP.
Necessita, etc, etc.
Precisem prioritzar les nostres necessitats, els assumptes i problemes pendents de resoldre, els d’ahir i els d’avui.
I desprès, quan ja s’hagin resolt els temes pendents, quan ens haguem posat al dia, podrem deixar volar la imaginació i plantejar nous reptes, nous objectius pel futur.
dimecres 23 de juliol de 2008
Gairebé fa tres anys,
El 5 de novembre de 2005, el senyor Carles Ruiz en el seu discurs d’investidura com nou Alcalde de Viladecans va mencionar dos frases mencions que vull comentar.
La primera, referint-se a l’anterior Alcalde (el senyor Jaume Montfort), va dir:
“t’he d’agrair, t’hem d’agrair, quelcom molt evident: que ens deixes una ciutat en molts millors condicions de les que tu la vas trobar”.
Només faltaria!
El mandat dels ciutadans és molt clar, l’Alcalde, sigui d’on sigui i del partit que sigui, te com a principal obligació i responsabilitat millorar la seva ciutat.
Quan es tracta de la successió d’un dirigent d’associació, o de club, o grup d’activitats, on es fa una tasca desinteressada, voluntària, no remunerada, i amb una habitual manca de mitjans i recursos, aquests tipus de comentaris i agraïments estan bé, doncs tothom sap que aquestes tasques donen poques satisfaccions i molta feina, i un fa el que pot.
La segona, dirigida a tots els ciutadans, era:
“us demano una cosa: que em parleu obertament, que no doneu res per assentat o per perdut, que si m’equivoco, m’ho digueu. Perquè només així us podré fer un bon servei”.
I encara que em consta que moltes persones i grups ja li han dit, penso:
Des de novembre de 2005 fins avui, ha plogut molt. Tenim el Pla d’Acció Municipal amb estratègies de futur i promocions d’habitatges, tenim una part del Parc de Negocis, el Cúbic, el Pla de Ponent, el nou Parc de la Marina, nous accessos a Torre Roja, tindrem nou complex poliesportiu a Torre Roja, i també una gran, diversa i envejable oferta cultural, etc.
Però, a part del totxo i del formigó existeixen d’altres realitats. Continuem amb la mancança de places d’aparcaments públiques, insuficient neteja als carrers, col·lapses de trànsit, escassa il·luminació de les vies publiques, molts carrers per reparar, o la manca d’instal·lacions i serveis sanitaris donada la població actual.
També tindrem un centre comercial que en res beneficiarà al comerç local, un camí a la platja sense acabar, una primera fase del parc de negocis (34.000 m2 en 4 edificis pràcticament buits), un projecte de nou barri de 2.000 habitatges a peu de la muntanya de Sant Ramon, la zona blava mes cara dels voltants, l’IBI, etc...
Molt hauran de canviar les coses, perquè quan arribi el moment de la substitució per una nova Alcaldessa o Alcalde, els ciutadans puguem dir o pensar el que va dir el senyor Ruiz el 5 de novembre de 2005 sobre com queda la ciutat.
Dona la sensació que les prioritats de l’equip de govern d’aquest Ajuntament, no coincideixen amb les necessitats de la ciutat.
Cóm vol ser recordat un Alcalde només depèn d’ell. Encara estem a temps, només cal tenir voluntat per fer-ho.
Jo, encara tinc esperança...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)