Bloc d'Eulogi Lopez

El canvi comença a Viladecans

2011-03-19T09:29:00.001+01:00

El 27 de març a l’Ateneu de Cultura Popular de Viladecans (Can Batllori), acte de presentació de la candidatura de Convergència i Unió encapçalada per Carles Lozano, candidat a l’alcaldia. Amb la presencia de Oriol Pujol, Secretari General Adjunt de CDC i Diputat al Parlament de Catalunya.

Gavà, temps de canvi

2011-03-10T23:19:00.001+01:00

El 14 de març a la sala d’actes del Museu de Gavà (Torre Lluc), proclamació de l’alcaldable de CiU a Gavà Ramon Castellano, a càrrec de J.A. Duran i Lleida (Secretari General de Convergència i Unió).

Tu no canviïs

2010-01-29T22:29:00.005+01:00

Fa algun temps, vaig llegir un llibre molt interessant en el que un veterà polític català, basant-se en la seva extensa experiència feia una sèrie de reflexions sobre el mon de la política que li havia tocat viure.

Aquest llibre consta de dotze cartes que dirigeix al fill d’un amic seu, que casualment vol dedicar-se a la política.

Un dels apartats que més m’ha impactat per la seva sinceritat i claretat es el següent:

“Si en el futur –li deia- ets anomenat per a un càrrec ja fos electe o de confiança, la teva vida possiblement canviarà com una mitja. Potser tindràs més ingressos, potser ocuparàs un lloc d’honor en actes oficials, potser et tocarà administrar un pressupost important, etc... Si fos així, el més important de tot es que tu no canviïs, que no et tornis un estúpid, pagat de si mateix.”

“És més difícil del que sembla, i segons la meva experiència, canvia gairebé tothom. Costa molt de ser insensible als afalacs i a les prebendes, costa molt mantenir el cap fred i no deixar-se arrossegar por un cert grau de vanitat o una certa cobdícia. Vés amb compte amic meu.”

“De bon començament, tot és nou i inconegut, tot tendeix a accentuar un cert sentit de responsabilitat. Amb el pas del temps, quan es va guanyant seguretat, tot ja sembla natural fins i tot molt més fàcil. T’adaptes, la perspectiva canvia. Comences a pensar, d’una manera més o menys inconscient, que el càrrec et ve completament a la mida, que és lògic que la gent et tracti amb deferència, que qualsevol cosa que et donin te la tens ben guanyada. Viatges, restaurants, targetes de crèdit, entrades per espectacles, telèfon mòbil, portàtil... són mínimes compensacions davant la importància de la responsabilitat que tens assumida i l’esforç personal que hi dediques.”

“Poc a poc, en una mutació gairebé imperceptible, vida pública i vida privada tendeixen a confondre’s. Empesos per aquest pendent no és estrany trobar politics que demostrin tenir molt poca corda davant la més petita contrarietat i caiguin en la temptació del famós “no sabe usted con quién está hablando”.

“I es que hi ha molts politics i càrrecs de confiança que, per pocs galons que portin i oblidant que administren diner públic, tiren de veta sense cap mena de mania i mostren davant els ciutadans uns nivells d’ostentació censurables.” ...

Totalment actual i perfectament aplicable avui dia, aquest llibre hauria de formar part dels principals manuals de conducta tant per actuals com per futurs governants.

Text extret del llibre “Cartes a un jove polític”, Editorial Columna, autor Antoni Dalmau.

Potser és legal, però és ètic i just?

2009-11-30T23:25:00.008+01:00

Una mostra més de que la legalitat i la justícia, la moralitat o la ètica (tant se val) sovint no coincideixen.

En aquests temps de crisi generalitzada en que moltes famílies, empreses i comerços de Viladecans (i de tot el país), ho estan passant tant malament, és quan les injustícies legals es deixen veure amb mes claredat.

Amb Càritas totalment desbordada per demandes d’ajuda de persones i famílies necessitades que diàriament acudeixen buscant ajuda, menjar o roba.

Persones que mai s’haurien imaginat estar vivint una crítica situació com aquesta. Famílies normals, com la resta de nosaltres, a les que la mala sort ha incidit especialment. Famílies que no poden pagar la seva hipoteca, que no poden pagar el menjador del col·legi dels seus fills, etc,.

Mentrestant, d’altres viuen ignorant aquesta realitat, com si no fos amb ells, i amb una absoluta insensibilitat envers els més desfavorits digna d’estudi (“ande yo caliente y ríase la gente” com deia en Luis de Góngora").

Setze persones privilegiades van ser escollides per l’alcalde d’acord amb el que la llei permet, per ser contractades per l’Ajuntament de Viladecans en qualitat de personal de confiança, com assessors especials i com directors de serveis amb uns sous d’escàndol que ascendeixen a 1.042.054€ (UN MILIÓ QUARANTA-DOS MIL... euros a l’any). Repartits de la següent manera: 3 de 46.815€, 1 de 49.396€, 1 de 53.104€, 10 de 72.592€ i 1 de 73.189€ https://bop.diba.cat/temp/08-071909999.pdf#page=80 (pàgina 80)

Afegir, que en diversos casos, aquestes tasques que puguin desenvolupar a Viladecans són compaginats amb altres activitats com assessors o regidors d’altres Ajuntaments, etc...

No, no s’ha encallat el teclat, es que he considerat convenient fet una pausa per la reflexió...! (per expressar-ho d’una forma suau)

Ens resta el consol de que en aquests i aquestes soferts “mileuristes” es veuen realitzades les promeses electorals de millora de qualitat de vida i de progrés que ens van fer el 2007 (i també el 2003, i el 1999...)

Veritablement hi han persones a les que se’ls hauria de caure la cara de vergonya pel que està succeint. Uns per fomentar i impulsar aquestes pràctiques i d’altres per permetre i consentir-les. Sense oblidar els que presumeixen de solidaris i a la vegada guarden un sospitós silenci.

Benvingut Mister Marshall

2009-03-26T19:59:00.007+01:00

Donat que la major part dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local (10,9 milions) que li corresponen a Viladecans es destinaran a 29 projectes de diverses adequacions, reformes, reparacions i manteniments, possiblement haurem de reconèixer que el nostre Alcalde té raó quan parla i escriu sobre les meravelles del anomenat Pla Zapatero.

Així doncs, Senyor Zapatero: Moltes gracies.

Moltes gracies perquè al marge de considerar si el Pla es encertat o no, a nosaltres, a Viladecans, ens arregla part del problema crònic de la manca de manteniment de la ciutat.

Es dona una situació molt semblant a que reflectia l’obra de Berlanga, “Bienvenido, Mister Marshall”. Que situava la acció en el petit poble de Villar del Rio durant els anys 50, quan es prepara per a rebre la presumpta visita dels americans en ple pla d’ajuda al desenvolupament per la reconstrucció de l’Europa occidental de postguerra.

Dit això, i desprès d’aquesta referència cinematogràfica. L’altre part de la reflexió es la següent:

Si gracies a les inversions del govern espanyol encapçalat pel Sr. Zapatero es podran arreglar cruïlles, voreres, senyals de transit, equipaments d’escoles, paviments, clavegueres, etc, etc (fins a 29 projectes diferents).
A què caray s’ha dedicat aquest Ajuntament els darrers anys?

A Viladecans 29 projectes. L’Ajuntament de Gavà invertirà la part que li correspon del Fons Estatal en 3 projectes. Aquest “petit” detall potser ens mostra una altra manera d’entendre i gestionar una ciutat.

Destinar una important aportació econòmica inesperada i absolutament extraordinària a fer el manteniment de la ciutat es podria considerar com uns suspens en gestió (i en sentit comú), i possiblement; desídia.

Nou conveni de col•laboració, ara el Àrea Bicing.

2008-11-27T08:37:00.003+01:00

Malgrat que encara no s’ha suprimit el impracticable carril bici del Carrer Àngel Aranyó (autèntic homenatge a la inutilitat), el nostre Ajuntament ens sorprèn , encara que poques coses ens poden sorprendre ja, amb el nou conveni de col·laboració amb l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) per la implantació del servei públic de bicicletes Area Bicing en Viladecans.

Els ciutadans –ens diuen- disposarà de 200 bicicletes repartides en 25 estacions que connectaran la ciutat, inclosa l’estació de RENFE.

Diu el Sr. Alcalde que aquest servei facilitarà la mobilitat sostenible en la ciutat. Encara mes, el president de EMT (gran coneixedor de la ciutat, especialment de les zones de Roureda, Montserratina, etc.) diu que Viladecans té una orografia adient per aquest mitja de transport.

Viladecans no es Barcelona (61.718 habitants enfront 1.595.110 habitants segons la Diputació el 01.01.2007).

En Barcelona, la idea del servei de Bicing ha estat tot un encert, però a la vegada està donant molts problemes. Problemes que Barcelona pel fet de ser la ciutat que és, està solucionant poc a poc.

Viladecans (o Sant Boi, o Gavà, etc.), no es Barcelona.
No hauríem d’intentar imitar a les grans ciutats.
Hem de millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, i per fer-ho haurem de fixar-nos en iniciatives d’èxit en altres municipis, però en municipis amb característiques similars al nostre.

Viladecans necessita millorar la circulació, el trànsit pels carrers de la ciutat, els embussos constants.
Necessita augmentar la freqüència de pas dels autobusos interiors (VB), Necessita reactivar la línea 83.
Necessita solucionar de forma definitiva el paviment de la Rambla Modolell.
Necessita millorar substancialment la neteja i il·luminació dels seus carrers, places, parcs, jardins.
Necessita més seguretat, més presencia de la policia Municipal als barris.
Necessita de manera urgent ampliar les zones d’aparcament.
Necessita l’estació de RENFE que es mereixen els seus ciutadans (senzilla, sense luxes, però sense passar fred ni mullar-se).
Necessita asfaltar multitud de carrers, especialment l’Avinguda Generalitat (l’arteria principal), així com les voreres i els passos de vianants.
Necessita el tercer CAP.
Necessita, etc, etc.

Precisem prioritzar les nostres necessitats, els assumptes i problemes pendents de resoldre, els d’ahir i els d’avui.

I desprès, quan ja s’hagin resolt els temes pendents, quan ens haguem posat al dia, podrem deixar volar la imaginació i plantejar nous reptes, nous objectius pel futur.

Gairebé fa tres anys,

2008-07-23T14:24:00.003+02:00

El 5 de novembre de 2005, el senyor Carles Ruiz en el seu discurs d’investidura com nou Alcalde de Viladecans va mencionar dos frases mencions que vull comentar.

La primera, referint-se a l’anterior Alcalde (el senyor Jaume Montfort), va dir:

“t’he d’agrair, t’hem d’agrair, quelcom molt evident: que ens deixes una ciutat en molts millors condicions de les que tu la vas trobar”.

Només faltaria!

El mandat dels ciutadans és molt clar, l’Alcalde, sigui d’on sigui i del partit que sigui, te com a principal obligació i responsabilitat millorar la seva ciutat.

Quan es tracta de la successió d’un dirigent d’associació, o de club, o grup d’activitats, on es fa una tasca desinteressada, voluntària, no remunerada, i amb una habitual manca de mitjans i recursos, aquests tipus de comentaris i agraïments estan bé, doncs tothom sap que aquestes tasques donen poques satisfaccions i molta feina, i un fa el que pot.

La segona, dirigida a tots els ciutadans, era:

“us demano una cosa: que em parleu obertament, que no doneu res per assentat o per perdut, que si m’equivoco, m’ho digueu. Perquè només així us podré fer un bon servei”.

I encara que em consta que moltes persones i grups ja li han dit, penso:

Des de novembre de 2005 fins avui, ha plogut molt. Tenim el Pla d’Acció Municipal amb estratègies de futur i promocions d’habitatges, tenim una part del Parc de Negocis, el Cúbic, el Pla de Ponent, el nou Parc de la Marina, nous accessos a Torre Roja, tindrem nou complex poliesportiu a Torre Roja, i també una gran, diversa i envejable oferta cultural, etc.

Però, a part del totxo i del formigó existeixen d’altres realitats. Continuem amb la mancança de places d’aparcaments públiques, insuficient neteja als carrers, col·lapses de trànsit, escassa il·luminació de les vies publiques, molts carrers per reparar, o la manca d’instal·lacions i serveis sanitaris donada la població actual.

També tindrem un centre comercial que en res beneficiarà al comerç local, un camí a la platja sense acabar, una primera fase del parc de negocis (34.000 m2 en 4 edificis pràcticament buits), un projecte de nou barri de 2.000 habitatges a peu de la muntanya de Sant Ramon, la zona blava mes cara dels voltants, l’IBI, etc...

Molt hauran de canviar les coses, perquè quan arribi el moment de la substitució per una nova Alcaldessa o Alcalde, els ciutadans puguem dir o pensar el que va dir el senyor Ruiz el 5 de novembre de 2005 sobre com queda la ciutat.

Dona la sensació que les prioritats de l’equip de govern d’aquest Ajuntament, no coincideixen amb les necessitats de la ciutat.

Cóm vol ser recordat un Alcalde només depèn d’ell. Encara estem a temps, només cal tenir voluntat per fer-ho.

Jo, encara tinc esperança...

Autocrítica o reflexió?

2008-04-27T18:34:00.001+02:00

El conegut historiador Joan B. Culla, en un article publicat a El País de Catalunya del passat 11 d’abril, entre d’altres coses reflexionava sobre el seguen:

“Quin es el factor que permet al PSC-PSOE treure-li al PP de Catalunya una avantatja de 29 punts i 17 escons a Catalunya, mentre a Madrid o a la Comunitat Valenciana, la dreta guanya còmodament per 10 punts o mes de diferencia?

Es planteja perquè en llocs com Cornellà, L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramanet, etc... es mou entre el 17% i el 19%, quan els equivalents madrilenys com Móstoles, Alcorcón, Torrejón, etc... aconsegueix 20 punts més en el pitjor dels casos, superant freqüentment el 45% de recolzament electoral. Si els habitants de uns i altres municipis en parlen majoritàriament la mateixa llengua, veuen les mateixes cadenes de televisió i comparteixen el mateix entusiasme quan guanya la selecció espanyola de futbol. Cóm s’explica que votin diferent?

En Joan B. Culla, comenta que la clau del perquè a Catalunya el PP es indigerible per a sectors socioculturals que en d’altres zones urbanes de l’Estat el voten sense cap problema, té a veure amb alguna classe de sentiment de catalanitat territorial que es considera maltractat pels Rajoy i companyia.

Una catalanitat no nacionalista, amb poca carrega lingüística, però prou polititzada per revelar-se davant la demagògia a compta de l’Estatut, o del interminable compte de la persecució del castellà, etc. Una catalanitat que ha sabut cultivar amb encert el PSC.”

Ens dona un altra dada, i es que en aquestes zones, el vot nacionalista (CiU i ERC) arriba a poc menys del 10% (sempre parlant de eleccions al Congrés).

Els que hi vivim en aquestes poblacions metropolitanes sabem que això es absolutament cert.

AQUESTA ES LA REALITAT. i amb això hem de conviure.

Es molt positiu i necessari parlar de la casa gran del catalanisme, de sobirania, de referèndum, del dret a decidir el nostre futur (innegable), de refundació, fins i tot del “desfederem-nos”, etc, però no hauríem de perdre de vista la REALITAT.
I aquesta realitat ens diu que si no ens ho treballem bé, si no fem tasca didàctica, si no convencem a aquests votants, ho tenim difícil, molt difícil.

Transvasament?

2008-04-16T16:59:00.002+02:00

Realment, aquest Zapatero es un polític molt hàbil (ell o els seus assessors, tant se val) perquè amb els dos nous ministeris, la paritat home - dona del Consell de Ministres, i sobretot amb la designació de Carme Chacón com a titular de Defensa, ha aconseguit que per uns dies la majoria dels ciutadans no ens recordem de la pujada de la benzina, de la important crisi econòmica que patim, etc.

Be, de tot no ens podem oblidar, perquè l’assumpte de l’aigua es massa important com per que resti amagat sota el paraigües de nomenaments ministerials.

Per cert, parlant de l’aigua, m’he recordat d’aquest article publicat a http://www.e-noticies.com/ fa uns dies, i la veritat es que te gràcia:

Chacón, a Sant Jaume d'Enveja,
DEIA QUE ERA UN "ERROR MAJÚSCUL"

Chacón s'oposava al transvasament de l'Ebre
El Govern Zapatero ha optat finalment pel transvasament de l'Ebre a Barcelona malgrat que la nova ministra de Defensa, Carme Chacón, es va manifestar en contra durant la campanya electoral en dues ocasions. La llavors candidata del PSC es referia, en aquest cas, al transvasament cap a altres comunitats autònomes.El passat 6 de febrer Chacón va afirmar que “el PP està pensant en recuperar el transvasament de l´Ebre” i va assegurar “Els ciutadans han de saber que si guanya Rajoy, el PP ho tirarà endavant”. “Avui sabem més que mai -va afegir- l´error majúscul que hagués estat portar endavant el transvasament, tal i com pretenia el PP”.Tes dies després, el 9 de febrer, va insistir que “amb tota rotunditat" "no hi haurà transvasament de l´Ebre”, segons la pròpia nota de premsa del PSC. “Amb l´orgull i la responsabilitat dels que han complert la seva paraula, els socialistes som l´única garantia de l´enterrament definitiu del transvasament de l´Ebre”, va afegir. “Tothom ha pres consciència menys els que volen continuar mentint”, va insistir.Chacón, que va fer aquestes declaracions en un acte a Sant Jaume d´Enveja, va refermar la seva opinió que el transvasament “hauria estat un error majúscul” i “hem fet les inversions perquè les infraestructures de l´aigua arribin el més aviat possible”.
http://adjunts.e-noticies.com/externs/externs_27365.pdf
www.e-noticies.com

Ni amb el PP ni amb el PSOE, el nostre únic compromís és amb Catalunya

2008-02-24T11:36:00.000+01:00

Aquests dies, ja en plena campanya, lògicament tant el PP i encara més el PSOE volen fer veure que són les úniques dues opcions que es presenten en aquestes eleccions i com a molt ens toleren a la resta. Això sí sempre i quan es posin al serveis dels uns o dels altres.
Doncs bé, que quedi clar que ni amb els uns ni amb els altres, ni amb el PP ni amb el PSOE tenim cap compromís. Tenim les mans lliures per fer el que convingui a Catalunya, d’acord a com ho entenem nosaltres. Aquest és l’únic compromís: Catalunya i la seva gent. Totes les persones, sense distincions, compten per a nosaltres, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin.
Tanmateix el PP i el PSOE, que semblen diferents, sempre son a punt per posar-se d’acord per limitar els nostres interessos. I no parlo dels de CiU, sinó dels de Catalunya i de la seva gent. Ho han fet en el passat i els costarà molt poc tornar-ho a fer en el futur. No demano votar contra ningú, demano votar a favor d’un projecte que situa Catalunya i la seva gent com a prioritats.
Josep Antoni Duran i Lleida, (24/02/08)

Ja hi som!

2008-02-24T11:26:00.000+01:00

Ahir a la nit vam encetar oficialment la campanya electoral. D’aquí al dia 9 hem d’intentar arribar a quantes més persones millor per traslladar-los el nostre missatge carregat d’il·lusió i de futur.
Tanmateix el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya posava de relleu l’existència d’un dèficit important de confiança de la ciutadania envers la política. Vol dir, per tant, que no ho tindrem gens fàcil. No ens enganyem, nosaltres també formem part de les raons que justifiquen aquesta crisi de confiança.
És per tot plegat que el que vull transmetre els propers dies és confiança. Confiança en nosaltres mateixos. Com deia ahir a l’acte d’inici de campanya, si no ho fem nosaltres, ningú no ho farà per nosaltres.
Aquesta campanya s’hi presenten opcions que han passat en quatre dies de la Catalunya positiva a la Catalunya de la por. A l’altre extrem, i sempre amb el centre neurològic de decisions a Madrid, s’hi troba la opció que fonamenta les seves esperances en el caos. La nostra no és una opció, és un projecte. Un projecte de futur que necessita de la vostra concurrència. Jo m’hi deixaré la pell, però necessito que m’hi ajudeu, per sumar quants més esforços millor a aquest projecte de futur que es fonamenta en una Catalunya il·lusionada, dialogant i que des de la fermesa exigeix ser respectada a partir de saber-se respectar ella mateixa.
Jo no vull decidir per vosaltres. Vull que decidim tots plegats.

Josep Antoni Duran i Lleida (22/02/08)

El futur de Viladecans?

2007-12-14T10:49:00.000+01:00

He estat consultant dades sobre la profunda transformació que es produirà a Viladecans amb el futur Parc de Negocis, i veritablement es IMPRESSIONANT.

Una superfície total de 1.000.000 m2 (UN MILIO DE METRES QUADRATS. Reconec les meves mancances, però soc totalment incapaç de fer-me una idea del que signifiquen aquestes dimensions).

Un Parc Aeroespacial (400.000 m2) per empreses relacionades amb el sector aeronàutic. Si es així, aquest projecte donarà feina a la ciutat (i a Gavà, i d’altres poblacions properes).

Un centre comercial de 28.000 m2 (el comerç de la ciutat estarà encantat), un hotel de més de 100 habitacions (i van tres) i una promoció residencial de alta qualitat amb 320 vivendes (aquestes no compten com les famoses vivendes a preus assequibles, no sigueu malpensats).

Cúbic, un centre de conferencies amb capacitat per 3.000 persones (aquest si que el conec, per la Fira d’Entitats, etc., ah, i també pel IP CITIES aquest que ningú sap que és però que vesteix molt).

Un parc públic amb zones verdes, tres llacs i restaurants (bonic si que es, però mare meva, quan arribi el rebut de la llum i del manteniment, sense parlar de la vigilància, uff)

Bitàcora, projecte destinat als ciutadans (60.000 m2), amb wellness centre (ho sento però no se que es), biblioteca municipal (una altra, però molt bé per que això no sobra mai), la escola oficial de idiomes (bé, tot un encert) y un centre de conferencies (i el Cúbic?).

Viladecans Business Pack (98.000 m2), en tres fases. La primera ja està construïda de34.000 m2 distribuïts en quatre edificis (encara buits?) les següents fases ja es veurà.

Zona destinada a industries lleugeres no contaminants de 120.000 m2 (naus comercials, magatzems, mira que ho arriben a complicar).

IMPRESSIONANT, COLOSSAL, ACOLLO..., FARAONIC?
A que sembla que es tracti d’una noticia de “EL POCERO DE SESEÑA”?.
Doncs no, no. Ni pocero, ni Seseña, ES VILADECANS.

Bé, entre tant, els viladecanencs continuem tenint els carrers bruts, patim interminables obres, suportem col·lapses de transit a hora punta, etc... ah, i paguem els impostos mes alts de la zona.

Ehhh, que tot això no m’ho invento jo...

I mès sobre rodalies

2007-11-29T15:39:00.000+01:00

S’ha parlat molt i per desgracia nostra (els usuaris) es parlarà molt més d’aquest assumpte.
Com que no tinc coneixements tècnics, no puc fer una critica acurada i objectiva del que està passant amb els ja famosos forats a Bellvitge, ni sobre la feina dels professionals i empreses responsables de les obres, etc.
Però com afectat, si que estic en disposició de dir la meva. I la meva es opinar de la gestió del problema, i transmetre la meva sensació ja no de empipament, sinó de resignació.
I aquesta es la paraula clau, la paraula que mes es menciona quan parlo d’aquest tema amb amics i coneguts també usuaris del servei.
Ja fa temps, que patim un funcionament irregular de rodalies, amb constants retards. Si fem memòria (que en tenim, encara que feble) ens deien que era per les obres de l’Ave, per les obres de l’estació de El Prat, o les de Sants Estació, o per una vaga de maquinistes.

El cert es que al sortir de casa ens enfrontàvem diàriament a una nova aventura. Es podien donar diverses situacions: anar tot molt be i fins i tot seient lliure, anar apretadets, o con les sardines en llaura (es increïble la habilitat que tenen algunes persones per pujar al tren encara que no hi hagi lloc i agafar-se com un rap penat i encara no caure quan s’obren les portes).

Suposo que ens acostumem a tot, i per això, aquest nou incident no ens ve de nou, i ens resignem.

Com a mida d’emergència, el tema dels autocars està prou be, però si algú hagués informat els conductors de les rutes, encara hauria etat millor.
La idea del carril addicional a l’autovia ja no tant, com molts conductors particulars van poder comprovar i patir.
L’ampliació de línies de bus de l’Àrea Metropolitana ha estat molt encertada (L-83), malgrat que en hora punta van tots plens, però es perfectament comprensible, doncs per molts autocars i autobusos que es posin, no es podria substituir el servei que donen els trens de rodalies.

De totes maneres, el nostre Ajuntament hauria pogut fer més, i encara pot fer-ho. No pot ser que a les sortides de Viladecans per carretera o per autopista, no trobis cap Policia Municipal a les rotondes, cruïlles i semàfors mes conflictius.

I només per curiositat, llenço una pregunta:

Què haurien fet els senyors alcaldes de Castelldefels, Gavà, Viladecans o El Prat, si el titular del Ministeri de Fomento fos d’un altre partit o Generalitat de Catalunya hagués estat governada per Convergència i Unió?

Si responem amb la ma al cor, hi haurien sorpreses.